La Màgia del Màgic Jaïr

2010-02-21T08:51:00.001-08:00

2010-02-21T08:47:00.000-08:00

PROPERES ACTUACIONS

2010-02-21T06:56:00.000-08:00

TRAJECTÒRIA

Hola! Sóc el Màgic Jaïr (entre nosaltres: fora de l'escenari tinc un altre nom). Sóc Llicenciat en Comunicació Audiovisual per la URL (especialitat de Guió), però ja fa vuit anys que vaig decidir dedicar-me plenament a l'il·lusionisme.

El 2004 em vaig llançar a la piscina i me'n vaig anar a treballar de mag en un hotel de la costa de Huelva, Andalusia. Cada dia em passejava per l'hotel per entretenir els hostes allà on fossin (al piano bar, als passadissos, a la piscina...) amb tota mena de jocs de màgia de prop.

Va ser una vivència molt enriquidora, i és fàcil pensar l'experiència que s'adquireix actuant cada dia per un públic molt variat i cambiant, que inclou nens i adults, turistes d'arreu d'Europa i, com a nota curiosa, moltes persones cegues, ja que l'hotel pertanyia a l'ONCE. Aquelles persones seguien els jocs a través de la meva veu, del so dels objectes sobre la taula i ocasionalment amb el sentit del tacte. Simplement, no es podien permetre el luxe de fer altrament que gaudir al màxim de les imatges mentals que els suggeria tot allò que sentien. Amb elles vaig aprendre que la màgia de debò, amb el seu efecte meravellós i alliberador, només es pot donar si comptem amb la confiança i la col·laboració de l'espectador, en el benentès que fer jocs de màgia no té res a veure amb competir per veure qui és més llest, sinó amb construir una experiència conjunta que desafiï les lleis racionals a les quals estem acostumats.

I és clar, vaig voler repetir.

El següent destí va ser l'illa de Lanzarote, a les Canàries. Allí hi vaig passar un parell d'anys. Vaig fer moltes coses, però la més remarcable per al que ens ocupa és que vaig conèixer el senyor José Verdejo Rubio, conegut artísticament com a Josverd. Una persona que havia fet màgia tota la seva vida. Es podria dir que era un mag de la vella guàrdia. Durant mesos el vaig acompanyar diàriament als hotels on feia el seu espectacle, i posteriorment, a poc a poc, vaig començar a fer la parts del show que a causa del seu delicat estat de salut, a ell li costava de fer. A la seva edat, llavors ja més enllà dels 65, Josverd mantenia quasi intacta una de les qualitats més valuoses per a un mag: el que en anglès en diuen showmanship. La capacitat de transcendir la fisicitat del material que tens col·locat a l'escenari, per projectar la personalitat artística cap al públic, i aconseguir així divertir-lo i entretenir-lo, a més de meravellar-lo i intrigar-lo amb els jocs d'il·lusionisme. Vaig aprendre molt de veure com a pesar de la seva salut minvant, aquell senyor era capaç de fer màgia al més alt nivell, cada dia en un hotel. Un entorn, els hotels turístics, que si bé no tenen el glamour del Lido de Paris, són un autèntic repte per a l'artista escènic. Finalment, cap al 2006 em vaig fer càrrec de l'espectacle en solitari (amb unes ajudants estupendes), i el vaig fer amb èxit fins que un nou repte em va fer retornar a Barcelona.

Aquest repte es va acabar anomenant Màgia per a Pixeloscopi, i és un fantàstic projecte d'hibridació de la màgia amb les noves tecnologies en el qual treballo, i que espero que ben aviat podreu començar a veure en algun teatre.

2010-02-12T16:36:00.000-08:00

2009-01-31T12:51:00.001-08:00

La Vida és Màgia...

"Sento que la major part dels il·lusionistes, mags i prestidigitadors han perdut el sentit de la màgia. Una pel·lícula, una posta de sol o una peça de música sovint són més màgiques que molts jocs de màgia. La Màgia no és el joc que es fa. La Màgia és un estat d'ànim, una atmosfera, l'absoluta bellesa de l'instant en què la persona es retroba amb el sagrat; quan els murs de la realitat s'obren i més enllà apareix l'infinit. Els mags i els xamans són guies que poden viatjar a voluntat d'un univers a l'altre, portant-te amb ells".

Christian Chelman, Capricornian Tales

2009-01-31T12:42:00.001-08:00

Marco Polo, l'extraordinari viatger venecià, relata en el Llibre de les Meravelles els prodigis de la cort de Kublai Khan, el Gran Khan de l'imperi mongol als seus anys de major esplendor. Amb el seu seguici de 300 lacais i 50 concubines l'acompanyava sempre el venerable Qiang Fu, considerat el més gran mag de tota la Xina. Un bon dia, en una de les seves habituals visites al mercat, Qiang Fu va topar amb un mag de carrer digne d'esdevenir el seu deixeble, i es va dedicar a la tasca de fer d'aquell xarlatà de cantonada un autèntic mag. Les seves ensenyances han romàs en el més absolut secret durant prop de mil anys. En Jaïr te'ls revela ara en aquest espectacle.

El Mag de Kublai Khan combina un variat repertori de jocs de màgia curosament seleccionats amb preciosos contes orientals, tot plegat engarçat en un fil argumental de fons que en reforça l'atmosfera màgica.
En aquest espectacle no hi ha cap joc de cartes.

Ideal per a: tot tipus de celebracions i reunions en espais interiors per a un públic no superior a 25 persones.

So: el màgic Jaïr aporta un reproductor de música domèstic

Durada: 1 hora

Temps de muntatge: 20 minuts

2009-01-26T05:22:00.001-08:00

JAÏROSI AGUDA

Espectacle de Màgia de Prop de format clàssic, amb una selecció dels millors efectes del gènere.

En aquest espectacle el mag es troba assegut en una taula, amb el públic reunit al seu voltant, per la qual cosa és completament adaptable a qualsevol espai i situació.

Durada: 1 hora

2009-01-25T18:33:00.000-08:00

JAÏRIUM TRÉMENS

Ep, un moment! Però això no era aquí..! I, allò, està canviant de color?! Però això és IMPOSSIBLE!!

Jaïrium Trémens és un espectacle únic que alterna números musicals i parlats a l'estil dels antics cabarets, i en què l'humor i la contínua participació dels espectadors es combinen en una experiència inoblidable.

Ideal per a: casaments, festes d'empresa, festes de barri, festes particulars en espais grans, festes de fi de curs, celebracions en centres cívics i casals d'avis, etc.

Durada: 1 hora

Espai escènic: mínim aproximat de 3 metres de llarg per 2 d'ample; presa de llum a un màxim de 10 metres; terra pla.

So: el màgic Jaïr porta un sistema de so de potència mitja, suficient per a tot tipus d'interiors i exteriors amb fins a 100 persones, aixi com un micròfon inalàmbric connectable a una taula de mescles estàndard. Això no obstant, seria desitjable comptar amb un aparell de so de més potència per a exteriors o espais grans.

Temps de muntatge: 45 minuts

2009-01-24T14:22:00.001-08:00

EL CONVIDAT SORPRESA

MAGIA PER LES TAULES

Pensat per a bars, restaurants, còctels i situacions similars. El mag passa per cada una de les taules o grup de persones, fent dos o tres efectes en petit comitè. Aquests generalment seran ràpids i visuals, adaptats en tot moment a l'entorn on tenen lloc.

La Màgia per les Taules és ideal per amenitzar pubs, bars i restaurants. La durada és flexible, i dependrà en tot cas de les necessitats del client.

MÀGIA DE PEU

Semblantment a l'anterior, seran jocs que es poden fer i els espectadors poden seguir de peu estant. Generalment permeten un espectacle més dinàmic i una més gran varietat, així com l'activa participació dels espectadors.

La Màgia de Peu és ideal per amenitzar cues d'espera (per exemple en un restaurant on totes les taules es troben ocupades), o per aportar una nota de simpatia i elegància en còctels, reunions socials, presentacions i inauguracions de tot tipus. La durada és variable, en funció de les característiques de l'ocasió.

2009-01-24T13:43:00.000-08:00

LA SAVIESA DE ROBERT-HOUDIN

El mag fa un joc i algú del públic, contrariat per no poder donar una explicació a allò que ha presenciat, exclama: Com ens ha enganyat! És habitual escoltar expressions com: "Amb això de la màgia, et quedes amb la penya...". No cal ni dir que la màgia no té res a veure amb "quedar-se amb la penya...". Resulta repetitiu insistir una i altra vegada que fer màgia és molt més (o, si es vol, molt menys) que una estèril lluita d'egos. Sorprenentment, això mateix ja passava quan la màgia moderna feia els primers passos, a finals del segle XIX, com ho demostren aquestes línies del brillant mag Jean Eugène de Robert-Houdin:

"L'home vulgar no veu en els jocs d'escamoteig més que un desafiament a la seva intel·ligència, i per a ell les sessions de prestidigitació s'acaben en un combat de què vol sortir vencedor de totes totes.
Sempre en guàrdia contra les paraules daurades amb les quals opera la il·lusió; no les escolta i es tanca en aquest inflexible argument:

- L'escamotejador -diu- té a la mà un objecte que vol fer desaparèixer. Doncs bé; això ho diu per distreure'm la imaginació, la meva vista no s'apartarà de les seves mans, i el joc no es podrà fer sense que jo m'assabenti de com es fa.
Vaig concloure que l'escamotejador, els artificis del qual van particularment dirigits al talent, ha de redoblar la destresa per despistar aquesta obstinada resistència.
La següent història ve a tomb de la meva opinió:
Un bon home es trobava en una assamblea de savis; un dels membres sotmeté als seus doctes confrares aquesta interessant qüestió:
¿Per què quan s'introdueix un peix en un got ple d'aigua, el líquid no vessa?
Aleshores tots es van trencar la closca mirant de trobar una manera de donar explicació a tan singular fenomen. Però per més que se'n parlava, cap raonament obtenia l'aprovació de l'assamblea i les dissertacions s'allargaven fins a l'infinit, quan el bon bome va demanar la paraula.
- En lloc de tan discórrer -va dir-, que no seria més assenyat ficar primer el peix dins del got d'aigua? Així veuríem el que en resulta i seria millor mesura discutir llavors sobre tal objecte.
Varen seguir aquest consell, tan savi com senzill, i la solució del problema fou ben aviat trobada; el peix va fer vessar el líquid.
Els savis es van adonar que havien estat víctimes d'una juguesca.

Ben al contrari, l'home de talent, si assisteix a una sessió de prestidigitació, és amb la sola intenció de gaudir de les il·lusions, i lluny de posar obstacles als jocs de física, és el primer d'afavorir-ne l'execució. És enganyat, però n'està satisfet, ja que és per això que ha pagat. Sap, a més, que aquestes decepcions recreatives no poden menyscabar la seva reputació d'home intel·ligent. És per això que s'abandona a la confiança de les enraonies del prestidigitador, el segueix complaentment en tot el seu recorregut, i es deixa al·lucinar fàcilment".

Text extret i traduït del llibre Confesiones de un prestidigitador, de Jean Eugène de Robert-Houdin (Editorial Frakson).

LA TENDRA HISTÒRIA DEL CONILLET
I EL BARRET DE COPA

De ben segur que has vist mil vegades la imatge d'un conillet traient el nas d'un barret de copa com un dels símbols més repetits (si no el que més) de l'il·lusionisme. Però... Quantes vegades has vist realment un mag que fes aquest joc? vull dir: treure un conill (i no un ram de flors o un colom) d'un barret de copa (i no d'una caixa o una galleda). Probablement cap. Vaaaaale, i si algú l'ha vist UNA vegada a la seva vida, que respongui: quants altres jocs no has vist repetits cententars de vegades? Confesso la meva escassa simpatia pel conillet acabat de centrifugar que apareix del barret de copa, raó per la qual em va fer molt feliç descobrir en quina bonica història té l'origen. Heus-la aquí:

'L'origen d'aquesta il·lusió no pot ser més esbojarrat. Tot va començar a finals de 1726, a la caseta que el matrimoni Tofts posseïa a Godalming, Surrey [Anglaterra]. La tranquil·la vida del senyor Tofts va patir un trasbals quan una nit, al tornar de la feina la seva senyora, presa pel neguit, li va explicar que havia entrat a la llar un enorme conill blanc que l'havia violat [sic].

Imaginin-se el senyor Tofts batent la plusmarca mundial d'estupor. El bon senyor se'n va anar aquella nit al llit convençut que la seva cònjuge estava com un llum. Poques setmanes després l'anterior plusmarca va quedar feta miques amb el que veien els desorbitats ulls del senyor Tofts: Mary Tofts estava envoltada d'uns tendres conillets blancs que, segons deia, acabava de parir. La notícia es va escampar per Surrey tan de pressa que no es va poder aturar a les seves fronteres i va seguir difonent-se per tota la Gran Bretanya. Fins a les augustes orelles del rei Jordi I va arribar la història dels petits conillets de Mary Tofts. El monarca va enviar l'equip mèdic de la Cort a investigar l'esdeveniment. Els galens es van desplaçar fins al poble i van consultar al metge que havia explorat una mare tan zoològica -[anomenat] John Howard- el qual va certificar que, en efecte, els naixements s'havien produït.

En això estaven els doctors quan Mary Tofts assegurà que havia el seu enamorat conillet l'havia tornat a visitar y que de nou es trobava embarassada. Van pensar que el més convenient seria traslladar-la a Londres per fer-li allí un estudi en profunditat. Un astut metge l'amenaçà amb una perillosíssima intervenció quirúrgica, davant el qual Mary Tofts va confessar que tot plegat només havia estat una farsa que s'havia inventat ella soleta.

Aprofitant la popularitat del succés, tal com feien els músics ambulants que parodiaven amb èxit la invenció de la senyora Tofts, algún prestidigitador va traslladar la història al seu àmbit, i d'un tricorni buit en va extreure el primer conillet blanc.

Text extret i traduït del llibre Aventuras de 51 Magos y un fakir de Cuenca, d'Ángel Idígoras (Editorial Páginas), altament recomanat a aprenents de mag i als amants del costat més friki de la vida.

Per altra banda, hi ha una versió més rigorosa i amb abundant bibliografia addicional al llibre 20 grandes fraudes de la Historia, de Santiago Camacho (Editorial EDAF).

*EP! HAS DIT TRICORNI?

En la història anterior s'aventura que el primer conill pogué haver sortit més aviat d'un tricorni que d'un barret de copa alta. A diferència de l'ou o la gallina, la pregunta sobre què va ser abans, el conill o el barret de copa? té facil solució, ja que al món no hi va haver barrets de copa fins al 1797. Vegeu com va anar la cosa:

"John Etherington, londinenc propietari d'una luxosa merceria a l'Strand, sortia de la seva botiga el vespre del dia 15 de gener de 1797. Al seu pas aixecava mormols i els vianants l'assenyalaven amb el dit amb gest de sorpresa divertida. Aviat la multitud es congregà al seu voltant, i emmig del tumult algú trencà l'aparador d'una botiga. Etherington, un comerciant d'excel·lent reputació, va ser arrestat per alterar l'ordre. Què havia passat? Etherington havia creat una nova moda. La gent s'havia reunit al seu voltant atrets per l'estrany barret que portava, el qual havia estat dissenyat per ell mateix. El Times el va descriure com negre i alt com una xemeneia i avui el coneixem com barret de copa. Un mes després de l'incident amb el nou barret, John Etherington no donava l'abast per atendre la quantitat tan gran d'encàrrecs que li feien".

Text extret i traduït del llibre Las cosas nuestras de cada día, de Charles Panati (Círculo de Lectores).

UN TRUC MAI NO SUPERAT

Harry Blackstone va ser el mag més popular de l'Amèrica dels anys '30 y '40. Al llarg de la seva dilatada trajectòria artística va fer tota mena de jocs de màgia, des de fer aparèixer conills de les pàgines d'un diari fins a les més impressionants Grans Il·lusions. El 1942 va tenir lloc la que molts califiquen com la millor actuació de la història de la màgia. Va ser a Decatur, Illinois (Estats Units), quan Harry Blackstone va anunciar tot d'una al seu públic que el següent joc seria tan increïble i espectacular que calia que tothom sortís al carrer per poder veure'l bé, la qual cosa els espectadors van fer puntualment, supervisats pel mateix Blackstone. Un cop fora, van descobrir amb espant que s'havia declarat un incendi al teatre. La sang freda de Harry Blackstone va permetre una sortida ordenada que molt probablement va salvar més d'una vida.

2009-01-23T16:05:00.000-08:00

NoSóloMagia

És l'espectacle informal que podeu veure cada diumenge a la nit al bar La Alcoba Azul (c/ Sant Domènec del Call, 14, Barcelona - Veure Mapa). És informal, perquè en realitat no correspon a un espectacle fix, sinó que cada dia faig coses diferents i mai dos dies són completament iguals. Per això aquest nom, perquè si bé hi haurà jocs de màgia convencional, sovint hi apareixeran sorpreses d'allò més variat. Contes xinesos, i egipcis, i de tot el món, històries de mags, poemes, literatura, mitologia, història de la baralla, números musicals... Tot hi té cabuda... Voleu descobrir què hi haurà aquest proper diumenge..? Jo encara no ho sé...

2009-01-23T15:51:00.001-08:00

Jaïrosi Aguda és un espectacle vibrant que reuneix una selecció dels millors jocs del gènere: cartes que es tranformen, monedes que viatgen invisiblement i bitllets que es multipliquen davant mateix dels ulls de l'astorat espectador. Format clàssic de màgia de prop, en què el mag actua darrere una taula, al voltant de la qual es diposa el públic.

Ideal per a: tot tipus de celebracions i reunions en espais interiors per a un públic no superior a 25 persones.

So: el màgic Jaïr aporta un reproductor de música domèstic

Durada: 1 hora

Temps de muntatge: 15 minuts

2009-01-23T15:45:00.000-08:00

MÀGICS PENSAMENTS

"Sento que la major part dels il·lusionistes, mags i prestidigitadors han perdut el sentit de la màgia. Una pel·lícula, una posta de sol o una peça de música sovint són més màgiques que molts jocs de màgia. La Màgia no és el joc que es fa. La Màgia és un estat d'ànim, una atmosfera, l'absoluta bellesa de l'instant en què la persona es retroba amb el sagrat; quan els murs de la realitat s'obren i més enllà apareix l'infinit. Els mags i els xamans són guies que poden viatjar a voluntat d'un univers a l'altre, portant-te amb ells".
Christian Chelman

"L'art és màgic o no és"
Louis Cattiaux

"Donar cos i mida a la inmensitat és el misteri de l'Art pur"
Emmanuel d'Hooghvorst

"Com que no sabien que era impossible, ho van aconseguir"
Anònim

"Mysteries are not Problems. Problems need to be solved. Mysteries need to be experienced"
Eugene Burger

"Sólo en sueños, en la poesía, en el juego nos asomamos a veces a lo que fuimos antes de ser esto, que vaya a saber si somos"
Julio Cortázar

"El asombro siempre antes"
René Lavand

"Es pot no creure amb la ment i seguir creient amb el cor"
Edward Wagenknecht

"Un mag no és res si només aconsegueix divertir, i no meravellar"
Thomas Frost

"It's easy enough to look pleasant
When the show goes along like a song
But the magician worth while
Is the one who will smile
When one of the tricks goes wrong"
Will Blyth

2009-01-23T15:35:00.001-08:00

2009-01-23T15:25:00.000-08:00

La Màgia Escènica és el gènere de màgia que es presenta en un Escenari, aquest petit món que permet que un gran nombre d'espectadors (persones diferents, cadascuna amb la seva vida, les seves alegries i preocupacions absolutament pròpies) puguin riure i emocionar-se alhora. Això, per sí mateix, ja és força màgic, no trobeu?

JAÏRIUM TRÉMENS Fantàstic espectacle, sorprenent i desenfadat, adaptable a tota mena d'events i celebracions.
clica AQUÍ per veure'n MÉS DETALLS

MÀGIA PER A PIXELOSCOPI Projecte especial que combina teatre, màgia i tecnologia interactiva.
clica AQUÍ per veure'n MÉS DETALLS

2009-01-23T15:05:00.000-08:00

Fotografies de MARTA FARRÀS

Tornar a Màgia per a Pixeloscopi

2009-01-23T14:54:00.001-08:00

MÀGIA PER A PIXELOSCOPI

MÀGIA PER A PIXELOSCOPI amb Màgic Jaïr i Fiona Rycroft

Programació d'interactius: Anna Carreras i Carles Sora
Direcció escènica: Ferran Utzet
Escenografia: Martí Baltà
Disseny de so: Ariadna Alsina

¿Què és 'Màgia per a Pixeloscopi'?

'Màgia per a Pixeloscopi' és un projecte d'espectacle que desenvolupem conjuntament amb un equip de programadors del Departament d'Interactius de la Universitat Pompeu Fabra, amb l'objectiu d'explorar la relació entre màgia i noves tecnologies i mirar de donar una resposta afirmativa a la qüestió: l'il·lusionisme, un art sovint ancorat en formes pròpies del segle XIX, té sentit avui dia?
Un cop passada la gran revolució digital, que integra al seu torn tota la tradició del llenguatge audiovisual, dels videojocs, etc... En quin lloc queda la màgia? Quin efecte es pot esperar que tingui sobre espectadors que han crescut veient explosions de naus espaials i que es comuniquen amb aparells que ni tan sols tenen cables?

'Màgia per a Pixeloscopi' és un espectacle d'il·lusionisme que incorpora tècniques pròpies d'aquest art escènic amb l'ús de recursos interactius, amb la intenció de potenciar-lo i portar-lo a un nivell més interessant per a l'espectador del segle XXI. Amb aquest punt de partida, intentem anar més enllà de la simple intervenció de pantalles i assolir una integració real entre ambdues disciplines.

Veure'n més imatges

2009-01-23T14:22:00.001-08:00

Els gitanos, també coneguts com drom, rom o romà, són un dels pobles més enigmàtics del món. Se sap molt poc dels seus orígens, i encara menys dels mil camins que varen seguir en el seu èxode des del misteriós Orient. El saber popular ha atribuït als gitanos el coneixement d'allò ocult, així com un paper fonamental en l'expansió de l'objecte màgic per excel•lència: el joc de cartes. Val a dir que l'encaix d'aquest poble en les diverses societats en les quals s'ha insertat mai no ha estat fàcil... Lungone Dromensar explora aquesta visió romàntica del poble gitano i construeix al seu voltant un espectacle en què la Màgia comparteix espai amb contes, poesia i un toc de consciència social.

Lungone Dromensar combina la Màgia de Prop i el Mentalisme, incorporant la lectura de poesia i diversos jocs amb la baralla del Tarot, la mare de tots els jocs de cartes.
NOTA: aquest espectacle assumeix que la màgia, com qualsevol art, no ha de ser sempre per força alegre i divertida. Tot i que aquest és el to general que hi regna, en algun moment s'expliquen fets tristos, simplement perquè formen part de la història real d'aquest grup humà.

Ideal per a: tot tipus de celebracions i reunions en espais interiors per a un públic no superior a 25 persones.

So: el màgic Jaïr aporta un reproductor de música domèstic

Durada: 1 hora

Temps de muntatge: 20 minuts

2009-01-23T14:09:00.001-08:00

MÀGIA DE BUTXACA

La màgia de butxaca es correspon amb el que generalment s'anomena màgia de prop, o close up, en anglès. És aquella màgia que es fa ben a prop de l'espectador, normalment a sobre d'una taula, i en la qual la reina és la baralla de cartes, tot i que també hi intervenen tot tipus d'objectes com monedes, papers, bitllets, retoladors, boles de colors o mocadors.
Això no obstant, l'apel•latiu de butxaca té una raó de ser en la màgia d'en Jaïr, perquè ell està convençut que per a fer màgia no n'hi ha prou de tenir habilitat a les mans. És important crear una certa atmosfera màgica. I fruit d'aquesta convicció han nascut els següents espectacles, en els quals es combina l'execució de jocs de mans amb altres elements com ara històries, contes, trossos de monòleg d'humor i músiques suggerents:

·JAÏROSI AGUDA
·EL CONVIDAT SORPRESA
·IN MEMORIAM J.T. KAVASKY
·EL MAG DE KUBLAI KHAN

2009-01-23T13:38:00.000-08:00

No fa gaires anys que ens va deixar l'ínclit personatge anomenat J.T. Kavasky, el qual la Història ha condemnat injustament a l'oblit després d'haver esdevingut el Pitjor Escapista de Tots els Temps. D'ell diu la llegenda que malgrat la seva vocació mai no va aconseguir treure's el rellotge sense ajuda. Decidit a reparar aquest greu error, en Jaïr presenta els màgics esdeveniments que van acompanyar la trajectòria d'aquest pròcer de la ineptitud fins als més pregons abismes del fracàs.

Màgia de Prop d'arrel clàssica interpretada amb un estil endimoniat, amanida amb pinzellades de monòleg d'humor, i un efecte final que no et deixarà dormir.

Ideal per a: tot tipus de celebracions i reunions en espais interiors per a un públic no superior a 25 persones.

So: el màgic Jaïr aporta un reproductor de música domèstic

Durada: 1 hora

Temps de muntatge: 20 minuts

2009-01-22T19:18:00.000-08:00

2009-01-22T19:14:00.001-08:00

1, 2, 3... Màgia!

I si tot el que imaginessis es fes realitat? És fàcil, si saps com... Jo t'ho explicaré: tot el que cal és una ploma d'au fènix, creure que la màgia és possible i dir les paraules màgiques: 1, 2, 3... Màgia!

Colors, música, energia, participació i molta diversió es donen la mà en aquest viatge al món de la imaginació on farem aparèixer mocadors, us trauré monedes de l'orella i, si esteu de sort, us podreu emportar una ploma màgica a casa!

1, 2, 3... Màgia! és un espectacle infantil especialment pensat per als més menuts (4-7 anys). Els jocs de màgia es presenten amb objectes plens de colors i s'expliquen amb un llenguatge que els nens poden entendre fàcilment. De fet, ells també faran màgia tan bon punt aprenguin les paraules màgiques: 1, 2, 3... Màgia!

Ideal per a: aniversaris i comunions per a nens i nenes de 4 a 11 anys, escoles, esplais, centres cívics.

Durada: 1 hora

Espai escènic: mínim aproximat de 2 metres de llarg per 2 d'ample; terra pla.

So: el màgic Jaïr porta un sistema de so de potència mitja, suficient per a tot tipus d'interiors i exteriors amb fins a 100 persones, així com un micròfon inalàmbric connectable a una taula de mescles estàndard.

Temps de muntatge: 30 minuts